Mercè Casals Martínez, graduada en Gestió de l’Empresa i màster en RSC i consultora en Responsabilitat Social Corporativa per a empreses i organitzacions públiques i privades. També forma part del projecte “Edificis positius” i de la cooperativa sense ànim de lucre que el porta a terme, TSR TERRITORI SOCIALMENT RESPONSABLE. També ha estat regidora de veïnatge, de salut, de benestar i de cultura de Sant Fruitós de Bages (Barcelona).
Quina relació tens amb l’ODS 11 en concret: Ciutats i comunitats sostenibles?
Es calcula que a mitjans del segle XXI la població mundial s’incrementarà en 2.000 milions de persones i el 70% de la població mundial viurà a les ciutats. Per això, des de la iniciativa “Edificis Positius”, volem abordar aquest gran repte que suposa haver de fer front als grans canvis que ja s’estan produint i que vindran en un futur molt proper. Les ciutats hauran de transformar-se per poder absorbir aquest creixement de manera inclusiva i sostenible i des d’“Edificis Positius”, treballem per empoderar la ciutadania de manera que sigui capaç de liderar aquesta transformació.
Quins perills hi ha a les ciutats, tal com les coneixem fins ara?
Els perills de les ciutats actuals són molts, però penso que tots tenen el mateix origen: la deshumanització. Acceptem com a fet normal no conèixer a les persones que viuen a la nostra escala, no hi parlem, no interaccionem, no ens comuniquem.
D’aquesta manera no és possible tenir una bona convivència ni entomar els problemes de manera positiva. Des d’“Edificis Positius”, ajudem a les persones a sentir-se legitimades per transformar els espais on vivim, el nostre edifici, el nostre barri, la nostra ciutat… Pensem que és una bona manera per afrontar els canvis socials i culturals que la ciutadania ha de fer i volem que la gent ho pugui viure d’una forma positiva.
En la teva opinió quins són els principals avantatges d’una ciutat sostenible?
L’objectiu número 11 ens interpel·la i ens demana que a més de ser sostenibles, les ciutats i els assentaments humans siguin també inclusius, segurs i resilients. Viure en una Ciutat sostenible, inclusiva, segura i resilient voldria dir que les desigualtats entre les persones s’haurien reduït, que tothom tindria accés a un habitatge digne, la ciutat tindria unes infraestructures adequades per tenir una mobilitat pública neta i ben connectada i els edificis estarien plens de plantes (bosc vertical) que netejarien l’aire que respirem, serien autosuficients energèticament parlant i emetrien 0 emissions. Serien ciutats segures, preparades per als desastres atmosfèrics i ningú moriria sol i abandonat… Així doncs, els avantatges de viure en una ciutat sostenible serien interminables.
És un objectiu assolible?
Ha de ser-ho i crec que ho serà, però en un futur molt més llunyà del que seria desitjable. Crec en les persones i en la seva capacitat i força de transformació i estic convençuda que entre tots i totes serem capaces de reconduir aquesta situació, perquè… no hi ha pla B, no tenim Planeta B. La guanyadora del Premi Goldman Prize 1997, Terry Swearingen, ja afirmava que “Vivim a la terra com si en tinguéssim una altra a la qual poguéssim anar”. Aquesta és l’actitud que hem tingut fins ara i és l’actitud que cal canviar. Ho exemplifica molt bé Janez Potocnik, comissari europeu de Medi Ambient, amb la seva provocadora frase: “Si creus que l’economia és més important que el medi ambient, intenta aguantar larespiració mentre comptes els teus diners”.
Què fa l’entitat amb la qual tu col·labores en aquest àmbit?
“Edificis Positius” treballa per conscienciar les persones de la necessitat de fer aquests canvis necessaris en la societat i les empodera perquè se sentin capaces de fer-los. Busquem persones amb inquietuds diverses: socials, mediambientals, culturals…, en definitiva, gent activista, amb ganes de canviar les coses per fer-les una mica millor. Arribem a la ciutadania, principalment a través de les empreses, aquelles que se senten compromeses amb el seu territori, que volen aportar un plus a les persones que treballen per elles i que els volen transmetre els valors que promouen els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Fem uns tallers per als treballadors, en els quals tractem tots aquests aspectes relacionats amb el lloc on viu cadascú i vinculats amb els ODS, fem propostes i busquem solucions conjuntes per millorar el nostre entorn i el dia a dia. D’aquesta manera l’empresa està contribuint a la consecució dels ODS, no només des de la mateixa activitat empresarial, sinó també des de l’activitat particular de cada una de les persones que en formen part. Per això, les empreses que fan aquests tallers per al seu personal donen un missatge molt potent d’autenticitat vers el seu compromís, perquè apliquen aquests criteris, no només en l’activitat de l’empresa, sinó també en les seves vides privades.
Què poden fer les institucions, les empreses o la ciutadania per aconseguir l’Objectiu?
Aquest objectiu número 11 i la resta dels ODS són cosa de tots i totes. No val a mirar-s’ho de cua d’ull per veure què fan els altres, sinó que cal actuar de forma global i conjunta.
Les institucions han de garantir els serveis bàsics i infraestructures comptant amb una planificació urbanística que sigui inclusiva i sostenible i, per descomptat també, han de promoure accions de sensibilització i d’incentivació a la ciutadania, promovent els reptes i amb ajuts econòmics, si cal, per assolir l’Objectiu número 11.
Les empreses hi tenen també un paper clau, ja que la seva activitat genera impactes molt grans en la societat i en el planeta. De la seva actitud dependrà si aquests impactes generats són positius o negatius. Per sort, cada vegada més, les empreses prenen consciència de la importància de les seves accions i de com poden influir en la vida de les persones i adopten els canvis necessaris perquè els seus efectes siguin positius.
I la ciutadania en general, al cap i a la fi, som totes les persones que formem part també de les institucions i de les empreses. D’una forma o d’una altra influïm en tot el que passa, quan escollim les persones que ens han de governar, quan decidim treballar per una empresa que adopta criteris de responsabilitat social i està compromesa amb el territori, quan anem a comprar a la botiga de proximitat, quan escollim productes sostenibles, quan contractem una companyia que genera l’energia de forma 100% renovable, quan decidim deixar el cotxe i utilitzar el transport públic, quan compartim, quan ajudem als nostres veïns…
La ciutadania, a títol individual, però també a través de les institucions i de les empreses, és qui té el poder i la clau per canviar tot allò que ens cal millorar.
Entrevista publicada a la revista OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE d’Auren, núm. 12, març de 2020
