Amidaments de contaminació electromagnètica i de l’aire segons els principis de la bioconstrucció

Els límits existents per a llocs de treball estan orientats a la seguretat de les persones treballadores. No estan pensats per a la seva salut i benestar.

En l’aire interior no hi ha d’haver més substàncies nocives que les que es troben a l’exterior.

Els amidaments de bioconstrucció utilitzen com a guia els valors límit de l‘SBM-2015 de l’Institut für Baubiologie d’Alemanya, que prenen com referència la natura, i els de l’AGÖF (Grup de Treball dels Instituts d’Investigació d’Ecologia d’Alemanya) basats en mètodes estadístics a partir de milers d’amidaments realitzats a Alemanya.

Quins elements contaminats es mesuren?

Metalls pesants

Algunes vegades poden trobar-se metalls pesants problemàtics com el mercuri, plom, arsènic o cadmi en oficines.

Són contaminants que es dipositen i acumulen en els ronyons, els ossos o la pell (especialment en el teixit gras subcutani) i els seus efectes solen trigar anys a aparèixer.

Poden causar danys hepàtics i renals, trastorns nerviosos, infeccions, al·lèrgies, anèmia, deformacions òssies i càncer.

Floridura

En els espais tancats es poden detectar fongs de la floridura. Normalment no es veuen a simple vista i cal buscar-los en un cultiu. En el moment en què són visibles ens trobem davant grans colònies.

Són freqüents en les parets fredes de façanes, on la humitat és superior, i des d’allí escampen les seves espores a l’aire.

Els seus efectes en la salut es produeixen principalment en les vies respiratòries, en forma d’al·lèrgies o infeccions, com per exemple bronquitis.

Dissolvents COV

Productes artificials volàtils, com els dissolvents, són causa comuna d’al·lèrgies i males olors. No obstant això, el perill que constitueixen va més enllà, perquè alguns d’ells són potencialment cancerígens, com el benzè.

Es tracta d’una gran varietat de contaminants que tenen una característica comuna, productes molt transformats i allunyats de la naturalesa.

Es troben principalment en vernissos, coles, pintures i productes de neteja.

Plastificants

Procedeixen de productes i aparells de PVC, catifes, moquetes, cables elèctrics, vernissos o plàstics.

Es tracta de substàncies poc volàtils que s’adhereixen a les superfícies i contaminen la pols durant anys i dècades.

Actualment hi ha tres ftalats prohibits a tota Europa en joguines infantils, altres tres també han estat limitats. Segons l’Agència Nord-americana EPA, els ftalats són cancerígens i neurotòxics.

PM25 material particulat

És una barreja de substàncies de diminuta grandària que constitueix el contaminant de l’aire més perillós per a la salut humana.

Els mesuraments se centren a localitzar les fonts de les partícules de menor grandària (inferior a 2,5 micres). Aquestes partícules poden arribar als alvèols pulmonars i des d’allí a tot el cos.

La seva exposició crònica, a més de causar al·lèrgies, agreuja el risc de desenvolupar cardiopaties i pneumopaties, així com càncer de pulmó.

Àcars

Són uns organismes diminuts emparentats amb les paparres i els aràcnids. Constitueixen un al·lergogen molt comú en els habitatges.

Els encanten els ambients humits i el seu hàbitat són els mobles entapissats, cortines i catifes.

Els àcars, i principalment els seus excrements, poden afectar les vies respiratòries, normalment en forma d’al·lèrgies, bronquitis, asma o rinitis.

Formaldehid

Segurament la substància tòxica més comuna en espais interiors. Classificat com a cancerigen i conegut per les seves propietats mutàgenes, neurotòxiques, sensibilitzants i al·lergògenes.

Sol formar part de productes d’higiene i cosmètica, on emana amb bastant rapidesa.

No obstant això, en els taulers aglomerats com la melanina, que constitueixen la font principal d’emissió en espais interiors, es desprèn lentament durant anys.

Pesticides

Són productes destructors de vida. Inclouen plastificants, insecticides, fungicides, protectors de la fusta, dioxines i retardants de flama.

Són tòxics perillosos, especialment els pesticides. Els òrgans més afectats solen ser el fetge i els ronyons.

Entre els productes més perillosos i prohibits per a la protecció de la fusta que encara avui es troben hi ha el pentaclorofenol (PCP) com a fungicida i el lindà com a insecticida.

El lindà, com altres biocides, pot provocar malalties i ser cancerigen. S’acumula en el sistema adipós de l’organisme i s’elimina molt lentament.

Retardants de flama

Poden ser en part bromats i en part clorats. Aquests últims són els que cal considerar com a crítics.

Entre els compostos habituals i perjudicials per a la salut s’hi troben els compostos orgànics clorats amb fòsfor, coneguts per ser tòxics per al sistema nerviós i mutàgens.

Figuren en escumes i productes de poliuretà, per exemple catifes, cortines, vernissos, segelladors i carcasses d’aparells electrònics.

Ones electromagnètiques

Són radiacions que es transmeten sense fils a través de l’aire, transportant energia d’un lloc a un altre. S’utilitzen principalment per a transmetre informació.

L’Acadèmia Europea de Medicina Ambiental identifica l’exposició a llarg termini amb símptomes comuns com a dificultats de concentració, depressió, fatiga, problemes de somni i malalties més greus.

Radioactivitat

La radioactivitat és un fenomen físic d’alguns elements que emeten partícules d’alta energia que tenen la propietat de travessar cossos opacs o ionitzar gasos.

És una radiació amb energia suficient per a arrencar electrons dels àtoms de les cèl·lules del cos humà i alterar el nostre material genètic.

Gas radó

Un gas incolor, sense olor i insípid. Es desintegra en partícules radioactives de poloni i plom que s’adhereixen a les partícules de pols que respirem.

Constitueix la segona causa de càncer de pulmó.

Es filtra a través dels materials de construcció que estan en contacte amb el terreny i es concentra en els espais situats en les plantes més baixes i els soterranis.

Camps elèctrics continus

Hi ha superfícies que tenen tendència a carregar-se electrostàticament, gairebé sempre es tracta de materials sintètics. Són innocus aquells conductors que poden connectar-se a terra.

L’electroestàtica pren la seva importància per la capacitat d’influir en el clima interior de l’oficina, rebaixa la ionització de l’aire, aixeca o atreu la pols i les partícules fines.

Entre els productes més conflictius es troben les catifes i moquetes sintètiques, sobretot les de cabells llargs, i les cortines sintètiques.

Aigües subterrànies

Existeixen zones d’activitat terrestre gamma i neutrònica alterades, on es mesuren anomalies ostensibles en comparació amb la mitjana.

Identificables científicament, majors radiacions ionitzants es relacionen amb majors riscos de càncer.

Es correlacionen també amb el rendiment de les persones als seus llocs de treball i l’estrès.

Ambient interior

Es monitoritza l’equilibri dels paràmetres ambientals de l’oficina: humitat, temperatura, diòxid de carboni…

La temperatura, a més de ser un paràmetre de confort, influeix en el contingut d’humitat de l’aire.

Humitats excessives contribueixen a la presència de floridura, bacteris i àcars. Humitats massa baixes eleven les partícules fines de la pols.

El diòxid de carboni és un indicador de les olors i de la qualitat de l’aire.